Utilitats
Aquest últim
trimestre l’hem començat amb mal peu, l’afluència a les assemblees ha estat
menor, i va disminuint progressivament. Els intents per a reanimar el Nucli han
caigut en sac foradat, ens falta iniciativa per a fer-ho conjuntament, tot i així
jo encara pense que el Nucli pot continuar, i que ho ha de fer. Un dels
principals problemes que, al meu parer, estem patint és la pèrdua d’objectius,
i conseqüentment el desànim. Recorde prou clarament, com al principi de la
“fundació” ens quedàrem tots a l’hora de dinar per a discutir i aprovar alguns
temes de caràcter estructural, un company va escriure un esquema amb algunes
preguntes que havíem de respondre, però allò tampoc va funcionar, no sé a què
atribuir-ho, possiblement va ser per la falta de “morbo” que tenien aquells
temes. Però la qüestió és que la manca d’aquests punts ens han portat a la
pèrdua d’objectius: no sabem què defensem – en termes molt generals sí, però no
està tot clar -, o quins són els nostres àmbits, quina és la nostra missió,
etc. Ara amb la relaxació dels nostres sentiments combatius ja no sabem que fer
ni de què parlar en les assemblees, i ens adonem que totes les accions que hem
fet, no tenen cap repercussió o no tenen la repercussió que esperàvem, el
desànim. Aquest és un problema d’objectius, en les següents línies us exposaré
el que per a mi serien els objectius que ha de “seguir” el Nucli (heu vist que
bé queda posar Nucli en majúscules? Dóna caires de serietat).
Bé, doncs
primerament he de desmentir l’idea de què el Nucli té una finalitat a nivell
social immediata - en realitat qualsevol protesta estudiantil no la té -, quan
parle de finalitat social immediata em referisc a que esperem que pel simple
fet que tallem un carrer i ens reprimisquen d’una manera brutal no anem a
canviar la política, seria molt bonic si fos així, però no ho és, i ho hem de
tenir clar. Això no vol dir, que això no servisca de res, al contrari, té una
importància vital, però no és directa, aquestes accions tenen com a finalitat
eixir en el mitjans de comunicació i cridar l’atenció i reivindicar que els
estudiants no acceptem eixes mesures, però no les podem tirar enrere nosaltres
sols.
Així doncs, quina
és la finalitat què hem d’assolir? Vaig a deixar l’aspecte estudiantil en
general i centrar-me en l’aspecte del Nucli, que és el que ara m’interessa. Per
a saber quina és la finalitat, hem de saber què som, i som un conjunt
d’estudiants del Ferrer i Guàrdia compromesos amb la vida social en general.
Així doncs els nostres “àmbits” seran, la vida social de València, els drets
socials bàsics, l’educació pública, l’estima per el nostre barri, Benimaclet i
el nostre institut, el Ferrer i Guàrdia. Espere que fins ací tots estiguem
d’acord, encara no he dit res molt descabellat, aleshores la nostra finalitat
és millorar aquests aspectes, però sempre coneixent les nostres limitacions, no
podem esperar aturar les retallades nosaltres sols, tampoc podem revolucionar
la societat valenciana (passiva) en poc temps. Però, sí que podem contribuir
directament en la formació d’un barri socialment actiu i acollidor, així com
també podem – de fet hauria de ser obligatori - preocupar-se per el nostre
institut, cuidant la seua infraestructura, convertir el institut en la nostra
segona casa. Aquest és el punt més important per a mi, recordem que un dels
objectius del “Partit Pudent” és eliminar l’escola pública, però com que no
poden, es limitaran a convertir les escoles públiques en “guetos”, fer que
perden la seua credibilitat d’escola digna, i això és una cosa que s’ha
d’evitar a qualsevol preu. Podria escriure un assaig sencer només parlant de la
importància de l’escola pública en la societat, però no ho vaig a fer, - si
sabeu alguna cosa de Plató podeu agafar alguna idea solta – simplement diré que
l’escola pública és la base de tota societat “intel·ligent”. Així la
importància està clara, a més a més tots la sabem, i la possibilitat d’evitar
que es convertisca en “gueto” és fàcilment assimilable per qualsevol institut.
Si els estudiants i els professors estan implicats, poden donar una lliçó
d’humilitat als lladres de corbata blanca. Coses tan senzilles com la
integració ètnica, recolzament mutu, estudiants socialment actius, activitats
lúdiques conjuntes, etc.
Aquesta seria una
de les utilitats que té – o que deuria tenir – el Nucli, però en té més, i no,
no estic parlant de perdre els patis sense fer res o anar classe per classe
dient que la setmana següent hi ha mani; estic parlant de constituir un grup
que vaja a les manifestacions en conjunt i que a més a més propose propostes
per a reivindicar els drets estudiantils, ja un nivell més col·lectiu, no sols
a nivell “ferrerià”. Fa temps ens atrevirem amb una tancada, i va eixir bé. Per
què no fer més accions? O com a mínim intentar-les.
Amb açò vull dir que les funcions del Nucli no
s’han de limitar a fer llapisseres i anar a les manis, hi ha tantes altres
coses per les quals és necessari un moviment estudiantil actiu... i cal que
nosaltres descobrim eixes altres utilitats i les aprofitem al màxim.
No hem de deixar que
un moviment tant interessant com el Nucli perda el sentit i la participació.
Penseu-ho.
Symbad
0 comentarios:
Publica un comentari a l'entrada