dimarts, 19 de febrer del 2013

Utilitats


Utilitats
Aquest últim trimestre l’hem començat amb mal peu, l’afluència a les assemblees ha estat menor, i va disminuint progressivament. Els intents per a reanimar el Nucli han caigut en sac foradat, ens falta iniciativa per a fer-ho conjuntament, tot i així jo encara pense que el Nucli pot continuar, i que ho ha de fer. Un dels principals problemes que, al meu parer, estem patint és la pèrdua d’objectius, i conseqüentment el desànim. Recorde prou clarament, com al principi de la “fundació” ens quedàrem tots a l’hora de dinar per a discutir i aprovar alguns temes de caràcter estructural, un company va escriure un esquema amb algunes preguntes que havíem de respondre, però allò tampoc va funcionar, no sé a què atribuir-ho, possiblement va ser per la falta de “morbo” que tenien aquells temes. Però la qüestió és que la manca d’aquests punts ens han portat a la pèrdua d’objectius: no sabem què defensem – en termes molt generals sí, però no està tot clar -, o quins són els nostres àmbits, quina és la nostra missió, etc. Ara amb la relaxació dels nostres sentiments combatius ja no sabem que fer ni de què parlar en les assemblees, i ens adonem que totes les accions que hem fet, no tenen cap repercussió o no tenen la repercussió que esperàvem, el desànim. Aquest és un problema d’objectius, en les següents línies us exposaré el que per a mi serien els objectius que ha de “seguir” el Nucli (heu vist que bé queda posar Nucli en majúscules? Dóna caires de serietat). 
Bé, doncs primerament he de desmentir l’idea de què el Nucli té una finalitat a nivell social immediata - en realitat qualsevol protesta estudiantil no la té -, quan parle de finalitat social immediata em referisc a que esperem que pel simple fet que tallem un carrer i ens reprimisquen d’una manera brutal no anem a canviar la política, seria molt bonic si fos així, però no ho és, i ho hem de tenir clar. Això no vol dir, que això no servisca de res, al contrari, té una importància vital, però no és directa, aquestes accions tenen com a finalitat eixir en el mitjans de comunicació i cridar l’atenció i reivindicar que els estudiants no acceptem eixes mesures, però no les podem tirar enrere nosaltres sols.
Així doncs, quina és la finalitat què hem d’assolir? Vaig a deixar l’aspecte estudiantil en general i centrar-me en l’aspecte del Nucli, que és el que ara m’interessa. Per a saber quina és la finalitat, hem de saber què som, i som un conjunt d’estudiants del Ferrer i Guàrdia compromesos amb la vida social en general. Així doncs els nostres “àmbits” seran, la vida social de València, els drets socials bàsics, l’educació pública, l’estima per el nostre barri, Benimaclet i el nostre institut, el Ferrer i Guàrdia. Espere que fins ací tots estiguem d’acord, encara no he dit res molt descabellat, aleshores la nostra finalitat és millorar aquests aspectes, però sempre coneixent les nostres limitacions, no podem esperar aturar les retallades nosaltres sols, tampoc podem revolucionar la societat valenciana (passiva) en poc temps. Però, sí que podem contribuir directament en la formació d’un barri socialment actiu i acollidor, així com també podem – de fet hauria de ser obligatori - preocupar-se per el nostre institut, cuidant la seua infraestructura, convertir el institut en la nostra segona casa. Aquest és el punt més important per a mi, recordem que un dels objectius del “Partit Pudent” és eliminar l’escola pública, però com que no poden, es limitaran a convertir les escoles públiques en “guetos”, fer que perden la seua credibilitat d’escola digna, i això és una cosa que s’ha d’evitar a qualsevol preu. Podria escriure un assaig sencer només parlant de la importància de l’escola pública en la societat, però no ho vaig a fer, - si sabeu alguna cosa de Plató podeu agafar alguna idea solta – simplement diré que l’escola pública és la base de tota societat “intel·ligent”. Així la importància està clara, a més a més tots la sabem, i la possibilitat d’evitar que es convertisca en “gueto” és fàcilment assimilable per qualsevol institut. Si els estudiants i els professors estan implicats, poden donar una lliçó d’humilitat als lladres de corbata blanca. Coses tan senzilles com la integració ètnica, recolzament mutu, estudiants socialment actius, activitats lúdiques conjuntes, etc.
Aquesta seria una de les utilitats que té – o que deuria tenir – el Nucli, però en té més, i no, no estic parlant de perdre els patis sense fer res o anar classe per classe dient que la setmana següent hi ha mani; estic parlant de constituir un grup que vaja a les manifestacions en conjunt i que a més a més propose propostes per a reivindicar els drets estudiantils, ja un nivell més col·lectiu, no sols a nivell “ferrerià”. Fa temps ens atrevirem amb una tancada, i va eixir bé. Per què no fer més accions? O com a mínim intentar-les.
 Amb açò vull dir que les funcions del Nucli no s’han de limitar a fer llapisseres i anar a les manis, hi ha tantes altres coses per les quals és necessari un moviment estudiantil actiu... i cal que nosaltres descobrim eixes altres utilitats i les aprofitem al màxim.

No hem de deixar que un moviment tant interessant com el Nucli perda el sentit i la participació. Penseu-ho.

Symbad

0 comentarios:

Publica un comentari a l'entrada

 
Design by Free WordPress Themes | Bloggerized by Lasantha - Premium Blogger Themes | Best Web Hosting Coupons