dilluns, 14 de maig de 2012

Relat del dissabte (una vesprada molt intensa)

12M#15M

El darrer dissabte 12 va arribar el moment, el carro estava enllestit, els llapis preparats, els escuts, les formacions, els companys dels instituts. Esperava el metro content de que hi hagués tanta gent a la parada tot i que arribava tard. Erem pocs de la meva classe però compromesos, algú fins i tot portava encara el mocador dels scouts. Arribem a Sant Agustí i veig un llapis enorme alçant-se per damunt de tots els caps, les banderes i pancartes. És el moment agafe un escut, un llapis i hem pose en marxa. Avancem pel carrer entonant crits i càntics. - Formació 1! No! No! No! no a la privatització! Els manifestants ens aplaudeixen i encoratgen. -Formació 3! Que collons és la 3? em pregunte. Arriba l'hora d'usar l'ariet i li obrim pas.
- Xe! l'escut se m'ha trencat, tocarà reparar-lo al carro antiavalots. Una dona se'ns apropa i ens diu - Açò si que és organització! Passem molts bancs i els crits ara són- Culpables! Culpables! En el carrer de la Pau l'objectiu es avançar en guardia! Arribem al final i ens espera un anec que diu que n'està fins als ous. nosaltres també ho estem i decidim carregar amb l'ariet davant del palau de justícia on l'expresident va quedar absolt pel "jurado popular" -Compte amb no tocar la porta! Molts flaxos ens cauen a sobre mentre avancem per Colon una dona em pregunta de quin institut sóm. M'adone que se'ns han unit uns cantics un poc més radicals que demanen els banquers "a pedasos". L'arribada a la delegació del govern és com sempre triunfal i veuren's reflectits al miralls del tot emocionant. El clam -delegada dimissió! es el que toca fins i tot alguns també proposen un - Delegada defunsión! Els policies ens miren malament quan cridem al seu davant - Molta porra i molt poca vergonya!  Per a mi aquest moment davant de la delegació és el millor de la mani però encara queda passar pel Corte Inglés on amb el crit de -a por ellos! casi entrem dins. He de correr amb els meus companys del carro antiavalots per arribar a la plaça del'ajuntament, encara vallada, i fer la nostra entrada triomfal. ens diuen que avancem i deixem avançar la gent, un moment que fem la formació 3! Toca miniassamblea per decidir que fem n'hem a veure a Lola Johnson al Rialto o arribem fins al final ja? uns companys se'ns han unit i baix el crit de -Tirant Lo Blanch no és d'Ausiàs March! escridassem a la portaveu del PP. Un home gros hem pregunta- Que ya os han dado los bocatas? I amb un somriure li conteste que ja estem ben servits de xoriços. La mani acaba i sentim asseguts als portaveus i organitzadors d'aquesta. Després de guardar els escuts toca anar a la plaça que ja es lliure de tanques i assistir a la verdadera assamblea. Una vesprada molt intensa.







Reacciones:

5 comentarios:

  1. Una de les primeres aventures d'aquest moviment! jaja
    Bon relat.
    T'estima,
    We can work it out

    ResponElimina
  2. Hi ha que continuar endavant perquè efectivament we can work it out!

    ResponElimina
  3. Continuemos la lucha.

    ResponElimina
  4. Amic, apunta't un 10, o borra't una merda!
    Aquesta resposta teua "ja estem ben servits de xoriços" no podia ser més escaient!

    ResponElimina
  5. http://www.youtube.com/watch?v=AkcT1BSkU8w&feature=relmfu
    minut 1.32

    ResponElimina

 
Design by Free WordPress Themes | Bloggerized by Lasantha - Premium Blogger Themes | Best Web Hosting Coupons