dimarts, 17 d’abril de 2012

El Germen de la passivitat

Aquest és un assaig molt especial per a mi, duc prou temps treballant en ell, açò que us deixe és sols un bocí del que vull fer, vosaltres sou els meus crítics. Espere que us agrade:

El Germen de la Passivitat


Que és el primer que et ve al cap quan parlem de gèrmens? Malalties, per descomptat, així que analitzem: la majoria dels gèrmens estan surant per l’aire, per tant, diríem que respirem els gèrmens, per accident, clar.
Què podem fer per a no contagiar-nos ? Anar amb mascaretes o viure en una bombolla, és a dir, viure amb por o tenir una vida falsa i apartada dels demés.
Com que els mètodes per a evitar el contagi són, en la meua opinió, pitjors que la malaltia, el que hem de fer és fer vida normal, com si els gèrmens no hi fossen i si et contagies, combatre’ls.
Potser no tinc l’experiència de les persones més majors, però durant aquests 17 anys que he viscut a València m’he adonat d’un greu problema, hi ha alguna cosa que sura en l’atmosfera i no parle dels gasos tòxics que allibera la civilització, jo em referisc a un suposat microorganisme d’origen desconegut que infecta a tota la població, ben bé podríem anomenar-lo com a germen, tot i que no és un organisme viu. Aquest suposat germen pot ser més perillós que la grip encara que no afecta al nostre sistema immunològic, ens inocula la passivitat, ens lleva la categoria de ciutadans i ens converteix en simples nombres que engrossen estadístiques.
 Algunes persones, possiblement les mateixes que l’han creat i estés, intueixen l’existència del germen i s’aïllen, creen una visió utòpica de la societat, per a ells tot està bé i no els afecta el que passa.
 Però la gran majoria no pren cap tipus de precaució, així que es contagien sense saber-ho i poc a poc és fan “insensibles”, viuen com a autòmats, treballen, tornen a casa, dinen, miren les notícies... i així successivament, només recuperen el sentit quan el seu equip perd un partit (això si que els fa reaccionar!) o una gran catàstrofe assola algun país, però de seguida tornen a la “normalitat”, una “normalitat” monòtona, passiva i aliena a la societat.
Tots aquells que combaten el germen, que solen ser pocs, son titllats de radicals, agitadors o bojos.
Com que aquesta malaltia beneficia els governs no fan res per a previndre a la gent, els mitjans de comunicació oculten els moviments dels qui lluiten contra el  silenciós germen.
La pròpia societat rebutja o menysprea els únics que defensen la seua consciència social, una consciència crítica, activa i col·lectiva, la consciència que ens identifica com a ciutadans “vius”, que no es deixen manipular ni dominar.
 Per a entendre bé el concepte de consciència social cal parlar primer de la consciència personal o pròpia, tot el món ha llegit o vist la història de Pinotxo on (el personatge) tenia una consciència “externa”, Pepet el Grill”, tot i que era la seua consciència. Era la que s’encarregava de dir-li el que estava bé o mal. Tots sabem què passa, Pinotxo no fa cas de la seua consciència i acaba mal, ¿però realment desobeeix la seua consciència? Jo diria que no, al final la consciència cedeix als desitjos de Pinotxo. Aquest “fenomen” ha estat molt ben expressat per Fuster en un dels seus aforismes: “No et refies de la teua consciència. Tendirà a donar-te la raó.” Magnífic! La teua consciència, és teua, un reflex teu, per tant serà sempre egoista i permissiva, et donarà la raó en tot allò que cregues. La idea d’una consciència “pura o objectiva”, és a dir, les seues decisions són les vertaderes, és errònia. Si és realment una consciència, serà impura o subjectiva, el que per a tu és la veritat, per a un altra persona no ho és; la concepció del Bé i el Mal no és universal.
 Ara que ja hem definit consciència pròpia, podem definir amb més precisió la consciència col·lectiva; la consciència col·lectiva no deixa de ser una consciència pròpia “evolucionada”, triada i garbellada curosament per un col·lectiu d’individus, està constantment sotmesa al canvi, ja que sempre hi ha gent que s’hi adhereix a ella i cadascuna d’estes persones aporten alguna cosa, algun matís o idea que altres s’havien deixat.
Una vegada tenim definits els conceptes ja podem parlar de la cura, perquè tota malaltia en té una. Si fos un germen normal, s’estudiaria als laboratoris, s’investigaria la seua biologia i al final, no sense grans problemes, s’en trobaria la cura, però com que aquest germen no és normal, de fet no és ni tan sols un germen, la recerca de la cura és més complexa, no hi ha cap medicament, ni vacuna, ni tan sols hi ha tractament. Aleshores, com ens desfem d’ell ? Per a “curar-se”, has de començar coneixent la realitat, ja que de vegades aquest germen causa alteracions en la percepció, saber que ocorre al teu país i per a això és convenient assabentar-te de què diu la consciència social, aquest pas és molt senzill, de segur que pots assabentar-te’n per algun amic o col·lectiu. El següent pas és un poc més complicat, has de “connectar” la teua consciència, la pròpia, a la col·lectiva, quan parle de connectar, no em referisc amb endolls ni tubs, sinó a sotmetre a interrogatori, qüestionar-s’ho tot, descobrir la realitat, admetre que estàs infectat. És un pas molt dur, molts no el superen, altres ni ho intenten ja siga perquè el germen està molt arrelat o perquè simplement prefereixen viure sotmesos. El tercer pas si has superat el segon ix sol, adaptar la consciència pròpia amb el que t’agrade de la social, bé pot ser que no t’agrade res, però és impossible que t’agrade tot, amb això, el germen perd força, es debilita. Per a expulsar-lo finalment només falta acceptar la consciència social, aportar les teues pròpies reflexions i eixir al carrer, expressar sense por allò que creus. Amb tot açò, que pot ser et pareix fàcil, però no ho és, et lliures del germen silenciós i mortal. Però sempre has d’estar a l’aguait revisar constantment les consciències, les dos,  la social i la pròpia, per a evitar que el germen torne a contagiar-te.

Durant uns tres anys vaig pensar que mai eixiríem de la endèmia de la passivitat, però com un flaix de llum va aparèixer la primera gran mobilització ciutadana, el 15-M, des del punt de vista social, fou més que un gran èxit, la gent es va solidaritzar i la consciència social va guanyar un poc de terreny al germen de la passivitat, la gent tenia un accés molt fàcil a la consciència social, podia saber que deia i reflexionar sobre la realitat. Però va durar poc, el moviment va anar degenerant i ara ja ningú se’n recorda, de vegades es comenta com si fos una glòria del passat, però res més. La gent no va cuidar com toca la seua consciència.  El germen de la passivitat s’apropià de les nostres vides, però això sí, va servir per a entendre que és possible acabar amb ell o com a mínim debilitar-lo. Durant més d’un any, regnà el germen de la passivitat, fins que els joves estudiants del Lluís Vives, van decidir eixir al carrer, això fou el detonant, una bomba que duia temps preparant-se. Els joves potser són els més aptes per a vèncer el germen de la passivitat, sempre amb un excés d’hormones, amb ganes de divertir-se i alguns molt compromesos. Aquest país ja no aguantava més, milers de joves eixiren als carrers i amb la flama de l’entusiasme, “curaren” a milers de persones, és possible que el germen de la passivitat estiga començant a perdre terreny.

Junts, i només junts podem vèncer el germen de la passivitat, un germen silenciós, letal i contagiós, un germen que no afecta sols a l’individu, ens afecta a tots.
Combatem la passivitat!


Symbad

Dedicat al meu "Grill", una consciència externa que sempre vetlla per mi.

Reacciones:

4 comentarios:

  1. Molt molt currat! M'encanta!

    ResponElimina
  2. Per començar, diré que tinc entés que la paraula "germen" no té exactament el mateix ús que amb el castellà. Crec que es refereix més a "l'origen" d'alguna cosa que no pas a "malaltia", com està enfocada en l'article. És curiós, perquè si seguim aquesta hipòtesi i interpretem la passivitat com a origen, quina seria la malaltia que ha sorgit arran d'aquesta?

    Més enllà d'aquestes petites vicissituds, el missatge proposat és ben clar i molt interessant. Pense que a tots ens convé reflexionar sobre aquests temes tan abstractes que s'entremesclen al nostre dia a dia.


    Tanmateix, voldria afegir un parell de pinzellades a títol personal. En primer lloc, existeix una quantitat enorme de gent molt cremada amb la vida que el sistema els ofereix(prou miserable i encara cal donar les gràcies). El que passa és que no relacionen els esdeveniments i paguen les culpes amb els que no la tenen. No és cert que les persones "conscients" siguem anacròniques, marcianes o extranyes, el que ocòrre és que els mitjans de comunicació no ens ho conten. Així es forma el cícle del peix que es mossega la cua i es crea un gran model a imitar que es sustenta amb la societat de consum.


    Tot açò es relaciona directament amb el següent que volia afegir. És aquesta considerable base social que es sent estafada, però no té cap estratègia de solució, la que ha format la massa crítica del 15M. Aquest és(si, segueix viu, ja no inunden les places amb tendes de campanya però interrompen els desnonaments del bancs a aturats que no poden pagar la hipoteca) un moviment que era inevitable i que ha tingut connotacions positives com el fet de tornar la política als temes de debat de cafeteria. Per tant, ens hem de plantejar el 15M com una pregunta i no com una resposta, perquè ja s'ha vist que a la capacitat de resoldre no arriba.

    Reforçar els nostres tentacles en la lluita contra el Poder: la missió pendent.

    ResponElimina
  3. bé, gràcies a tots aquells qui ho han llegit.
    A L'Edward: quin comentari més currat, no saps la il·lusió que em fa veure'l.
    El concepte de germen, potser no s'utilitza en el sentit que jo li he donat, però m'era molt més còmode parlar de germen que de bacteri, virus o protozous, per això he intentat utilitzar un genèric, germen.
    La passivitat no sols és l'origen, també és la pròpia malaltia, o això és el que he intentat expressar.
    Aquest escrit, no és més que un "esborrany" per tant trobe normal que hi hajen coses un poc confuses o que no estan ben expressades, m'agradaria molt que em comentares amb un poc de més profunditat allò que penses. Per a mi és una gran ajuda.

    Altra vegada, Gràcies a tots

    ResponElimina

 
Design by Free WordPress Themes | Bloggerized by Lasantha - Premium Blogger Themes | Best Web Hosting Coupons