Part I (Matí)
Tot i que avui no
he de matinar, estic nerviós, ja estic despert i el despertador encara no ha
sonat, què haurem de fer, ens haurem de llevar.
Hem quedat a les
10:30 però jo he d’anar abans a per el material, aquell en que hem estat
treballant durant tota la setmana, ens ha costat molt, però estem molt
satisfets amb el resultat: més de 25 llapis i més de 25 escuts, tots fets per
estudiants, un èxit. Som pocs els que s’adelantem a per el material, però en
som suficients, ho tenim tot molt ben ordenat en un carret de Mercadona, i no
ens fa falta molta ajuda. Ens dirigim al punt d’encontre, la rodona del
mirador, orgullosos, contents i expectants, esperant que el dia ens siga
favorable. Ja hi ha alguns companys esperant-nos, però encara falta molta gent,
hi ha professors que fan vaga i ens recolzen les nostres accions, quina sort
tenim. Poc a poc la gent va arribant, així que ja nerviosos comencem a repartir
el material, un escut i un llapis per estudiant, ràpidament no ens queda cap. Per
a gran sorpresa nostra, la televisió autonòmica ha vingut, no l’esperàvem, hem
de començar encara que falten assistents. Ens posem en marxa, amb el crit
-“Formació!”- tot son rialles, pareixem un batalló, ja estem en posició, els
companys esperen la següent ordre, no sé ben bé per què jo m’anime a fer de
cap, així que crida –Estudiants!... En Guàrdia!- més rialles, però prenem la
formació estàndard, l’escut “protegint-nos” el pit i el llapis sobre ell, com
en posició d’atac, pur estil romà. La televisió autonòmica ens està gravant,
dubte que ho retrasmitisquen, però ens té igual, la primera manifestació del
dia ja ha començat, avancem en formació per el pas de vianants, que ara és en
verd, no volem problemes amb la policia, que ja se sap que no tenen un sentit
de l’humor molt desenvolupat, la primera volta a la rodona transcorre sense
problemes, alguna vegada formem davant del cotxes que esperen a que el semàfor
es fique en verd, alguns companys i companyes reparteixen pamflets informatius,
però no tots el agafen. Ja hem acabat la primera volta, ara en farem una segona
per a repartir els pamflets, ara ens quedem un poc més als semàfors, encara que
es fiquen en roig, més estudiants repartint pamflets, un grup dels que ens
acompanyaven decideixen, en contra del que acordarem en assemblea, tallar la
rodona, no h ha cap problema, nosaltres seguim la nostra, sense suport no
tindrà èxit, ens quedem encara molts pamflets, però la gent està cansada de
donar volts a la rodona, normal, és un poc depriment, amb una decisió ràpida,
decidim anar cap a Blasco Ibañez, ens han comentat que hi ha gent per ahí, com
que no tots ens acompanyen, hem de guardar material, plenem el carret amb el
material que no anem a utilitzar i ens dirigim cap a facultats, pel camí
repartim més pamflets, alguns ens miren amb fàstic, altres agafen el pamflet
amb entusiasme. A facultats no hi ha res, però això a nosaltres no ens
preocupa, tot i que som pocs tenim ganes de fer-se notar i anem contents
cridant consignes amb veu potent. Quina fila fem, un grup d’estudiants “armats”
amb llapis gegants i escuts en forma de llibre i cridant com bojos, “radicales
violentos” vaja. El camí transcorre sense problemes, tenim una escorta personal
de micos vestits de blau que s’ocupen que no ens passe res, som afortunats, no
tots gaudeixen d’aquest privilegi.
Estem quasi en
Delegació de Govern i hi ha un grup de manifestants que encara estan reunits,
ara és la nostra – Formació!- tots en fila, preparats, contents, cansats,
divertits, famolencs, però en fila. – Estudiants!... en guàrdia!- avancem,
formant cap al grup de manifestants, som pocs, però segur que fa goig vore’ns,
avancem a un pas ràpid, però sense córrer i entonant càntics, que després
acabem amb un graciós i molt encertat -AU!- els manifestants es riuen, ens
aplaudeixen amb ganes, divertits. Son moltes les càmeres que ens fotografien i
graven, nosaltres, com si res seguim amb els nostres càntics, però ara més
forts que mai, encoratjats per el suport de la gent. Davant de Delegació hi ha
una tirallonga de nacionals, anem a formar davant d’ells – No, No, No, No a la
privatització!-, - Molta porra i molt poca vergonya!- aquestos son els càntics
més repetits, abandonem els nostres companys manifestants per a dirigir-se a la
plaça l’ajuntament, la policia que fa guàrdia davant el “Corte Inglés” es posa
tensa, clar, veuen els nostres llapis i s’asusten, son armes blanques.
Nosaltres no els fem cas, i avancem formant, per Juan de Àustria, és un carrer
estret, té un efecte visual més gran, ja estem a la plaça l’ajuntament, però no
hi ha ni un ànima, - Què fem?, Fem una mini assemblea?, Val, vinga!- , una
vegada estem tots sentats decidim molt ràpidament què farem, anem a la plaça la
reina. La nostra escorta personal, es cansa de seguir-nos, els pobres estan
cansadets, amb la calor que fa i ells tapats fins al coll, - Tranquilitos, eh,
venga id por la acera - ens diu un dels qui ens escorten, - Però si estem
tranquils, home relaxat!- ja estem en la Plaça la Verge, i un altra manifestació està
entrant pel carrer de “la casa de los
caramelos”, són els nostres companys de Benimaclet, quina casualitat, ens unim
a ells, que ara es dirigeixen a Corts, però nosaltres abans d’arribar ens
separem, ja estem cansats i per la vesprada tenim més, fem un altra assemblea
improvisada, aclarim tot el tema de la vesprada i ens dirigim cap a casa,
famolencs i cansats. De camí a casa, més rialles, comentant amb entusiasme tot
allò que ens ha passat, compartim sensacions, emocions i dolors.
Part II (
Vesprada)
Després de dinar,
i de fer la migdiada corresponent, vaig a pel material que està en casa d’un
company, aquesta vegada ens enduem el carret, anem amb tot. La gent poc a poc
va arribant al lloc de reunió, som més dels que esperàvem, sempre em sorprèn la
participació dels estudiants del nostre
centre, són les 17:30 i és el límit fixat per a esperar als companys, hem
quedat a les 18:00 al parterre, en passar pel clínic els nostres escortes
personals s’adherixen, sense ells no estàvem complets. Arribem amb temps de
sobres al parterre, està ple de nacionals, però ens té igual, sense presses ni
por entrem i ens sentem, van arribant altres instituts, tot i que no porten
tanta gent com nosaltres, a les 18:30 en mobilitzem, és l’hora d’entrar a la
manifestació, volem fer una entrada especial, triomfant, impactant, així que
s’aventurem amb una nova formació, la formació 2, la tortuga, ens organitzem,
fileres de 5 i al crit de –Tortuga!- ens col·loquem en la posició estipulada,
la gent que espera a que ixca la manifestació ens aplaudeix divertida, -Què
originals!- . La formació 2 ha
tingut l’efecte esperat, però no ens agrada on estem posicionats, entre els
sindicats. Per fi hem trobat el lloc perfecte, pot ser estem un poc lluny de
l’inici però no tenim pressa, mentres esperem a que la manifestació avance,
anem practicant les nostres formacions, tots els assistents ens miren
divertits, més fotografies i més elogis, quin triomf! La espera és fa llarga, en
som moltíssims, ja duem dues hores esperant i encara no ens hem mogut del lloc,
i ja estem un poc cansats, els companys proposen fer una tortuga i avançar
sense contemplacions, però no és correcte. Per fi avancem! Hi ha tanta
quantitat de gent que avançar és quasi impossible, però amb les nostres
formacions ens fem un lloc. Al carrer Colón, tenim més espai i la manifestació
ja avança sense problemes, ara podem lluir de formacions. Estem enfront el
“Corte Inglés” i està ple de “micos” blaus, quasi amb sincronia tots els
manifestants que formen el “batalló estudiantil” em demanen formar davant
d’ells, com negar-se? Tota la manifestació ens recolza, és una formació brutal,
tots criden amb nosaltres – Aquestes són les nostres armes!- o – Els estudiants
no som mercaderia!-, la atenció és màxima, més càmeres de vídeo i de fotos, més
aplaudiments, més rialles. Ens tornem a afegir a la manifestació, amb gran
esforç, som molts. Alguns del manifestants venen a felicitar-nos – La millor
manifestació que he vist en molt de temps!! Enhorabona! Sou molt originals!-
més orgullosos no podem estar. Ja quasi hem arribat al final del recorregut, però la gent ja està
cansada així que arrepleguem el material. I anem cap a casa. En el camí de
tornada, comentem idees per a les pròximes manifestacions, moltes d’elles
utòpiques, altres sense sentit, però totes divertides.
Avui ha estat un
dia molt actiu, un gran dia diríem.
Symbad
Llegir les teues narracions després de haver estat a la mani es com tornar-ho a viure. Bon treball!
ResponEliminaKvothe.