dimarts, 1 de maig del 2012

Al nucli

Ací us deixe un breu escrit que ja té algun temps. Però bé, trobe que encara no s'ha descontextualitzat. Si fos així tindríem un problema, o cap, segons es veja...

El nucli és un grup molt heterogeni, en formen part estudiants de diversa edat. Tanmateix, el sentiment d'indignació que ens agermana no entén de barbes. Avui, com cada divendres, tornarem a reunir-nos. Com n'és d'eperançador veure més de cinquanta alumnes units davant la totalitària manera de governar d'un partit poc popular!

Després d'uns anys infectats de passivitat, sembla que per fi comencem a despertar. Ja n'hi ha prou, de generacions buides, de panxacontents. Nosaltres n'estem farts, de corrupció, de reformes injustes, de retallades descompensades, de filosofies finançades, dels grans esdeveniments, d'impunitat policial. Quanta ràbia que tenim i -com cantava Llach- no volem pas oblidar-la.

Els últims, han estat uns dies convulsos, on les tensions socials s'han fet evidents als carrers. i és que tots ens trobem, encara, sota el fragor de l'anomenada "Primavera valenciana", els incidents de la qual han provocat un estat d'excitació general. No volem més Grècies, ni més estius anglesos. No caiguem en la temptació d'assumir el seu llegat. Cal avançar amb seny, el camí és llarg i ja no tenim temps d'aturar-nos.

És l'hora de l'assemblea. Vents del poble recorren el saló d'actes. En poc menys de trenta minuts, bateria de propostes. Algunes d'execució imminent, altres un poc més utòpiques, però totes originals i reivindicatives. No pot ser d'una altra manera, hem de fer servir les nostres armes. No guanyarem res enfrontant-nos amb les versions modernes -evolucionades?- dels grisos o de "Los guerrilleros de cristo rey" (conjunt de voluntaris descerebrats que adoptaven el paper de salvadors de la pàtria durant el franquisme).

Per últim, m'agradaria remarcar el compromís dels sectors més joves de l'institut. La implicació que demostreu dia a dia és, si més no, admirable. "Chapeau". Sense vosaltres seríem quatre gats. Amb vosaltres som, actualment, el nucli d'estudiants més nombrós i organitzat de tota València. Sou indispensables.

Companys, ara més que mai cal canalitzar la nostra frustació i fer una ullada cap al futur. Recorde el primer dia que vaig arribar al Ferrer i Guàrdia. En l'acte de benvinguda, unes impactants paraules de Bertolt Brecht -que segurament us resulten familiars-  presidien, majestuoses, l'escenari. Potser és el moment de fer-les nostres: "Hi ha homes que lluiten un dia i són bons. N'hi ha d'altres que lluiten un any i són molt bons. N'hi ha d'altres que lluiten molts anys i són encara millors. Però n'hi ha que lluiten tota la vida. Aquests són els imprescindibles".

Salut i força al canut! (Estraperlo)

6 comentarios:

  1. Molt bo! jo crec que no està, ni molt menys, descontextualitzat, al contrari, ara té més sentit que mai!!

    ResponElimina
  2. Les paraules imprescindibles de Bertolt Brecht

    ResponElimina
  3. Es podria actualitzar les hores dels comments i els posts del nucli, no?

    ResponElimina
  4. Me gusta. Tenemos que seguir así, aportando opiniones críticas, constructivas y sobre todo alentadoras.
    El nucli mola!

    ResponElimina
  5. Ei, convindria que tornarem a fer funcionar els grups... a vore com ho fem...

    ResponElimina
  6. Demà ens separem per grups i ens fiquem en marxa

    ResponElimina

 
Design by Free WordPress Themes | Bloggerized by Lasantha - Premium Blogger Themes | Best Web Hosting Coupons