Símptoma.

Pot ser és culpa meua. Pot ser vaig pecar de il•lús i no vaig insistir tot el que calia. La qüestió és que avui he presenciat un símptoma clar de la imcompetència estructural del nucli.

Havia arribat l’hora de l’assemblea i un company, de cuyo nombre no quiero acordarme, m’ha dit que ell passava d’anar-hi. Tractant de justificar-se, ha pronunciat aquell argument tan sòlid del això no serveix per a res. Després de la reunió, he aconsseguit que s’adonara del seu error, però abans m’ha preguntat:

 - Ara mateix, quin és l’objectiu del nucli? No podem aturar les retallades!

Jo li he contestat que la nostra feina és protestar, perquè si no ho fem, mostrem conformitat. Què penseu? Protestar tampoc serveix? No cal que us recorde les càrregues del Lluís Vives, demostració incensurable de la brutalitat de la policia espanyola, protestes de ressò internacional, portada del New York Times. De veritat no serveix? Pensem les coses dues vegades, per favor.

Jo sé que és molt més còmode menjar-se l’esmorzar al pati, al solet, i parlar del futbol del cap de setmana, que és sagrat, mentre les xifres de suicidis, aturats, pobres i morts de fam creixen sense mesura.

Si no et preocupa la corrupció i el desmantellament dels serveis públics, ja te les apanyaràs. Però si defenses la intolerancia cap a la injusticia i la violencia de l’Estat, sigues seriós i concorda els pensaments amb els actes.

Quin és el problema davant d’aquesta falta de compromís? El problema és que sembla que la lluita siga una imposició, una cosa aborrida, una pèrdua de temps. No anem a cap lloc per aquest camí. En realitat, la reivindicació popular és la màxima expressió de la vitalitat ciutadana i hauríem d’enfocar-la des de la diversió, amb orgull d’exercir la nostra responsabilitat històrica.

Jo mateix, estic escrivint perquè crec en la utilitat de les meues paraules, mai ho assumiré com a deure extra. Ara bé, si a la gent li suposa un esforç terrible anar a les assemblees o buscar informació a casa(grup de lleis, no miro a nadie), aleshores han de saber que ens estan perjudicant a tots(ells inclosos), perquè ningú lluitarà per nosaltres.

Pot ser que us pregunteu per què he escollit el títol de Símptoma. Penseu en la pregunta del company d’abans: Quin és l’objectiu del nucli? Uy, això em resulta familiar. No vaig proposar jo mateix un esquema que parlava de Definicions, Visió, Missió i Accions del nucli?

Què passa si es construeix un edifici sense bigues? S’enderroca tot sol, queda reduït a runes. Fixeu-vos quin detall tan simple ha confòs aquest xaval. Ell ha relacionat la seua visió interna amb la missió del nucli. Si cometem errors com aquest, el resultat és absolutament depriment i aleshores sorgeix la idea del no serveix per res.  
Com ja vaig explicar, no tenim mitjans per canviar el món, però podem transformar la realitat quotidiana amb les nostres accions. No ho oblidem: Estem vius, per tant, participem.

El que avisa no es traidor.
Si no establim unes bases comuns, caurem.

Posted in: Documents