Narració 29-M

Part I (Matí)

Tot i que avui no he de matinar, estic nerviós, ja estic despert i el despertador encara no ha sonat, què haurem de fer, ens haurem de llevar.

Hem quedat a les 10:30 però jo he d’anar abans a per el material, aquell en que hem estat treballant durant tota la setmana, ens ha costat molt, però estem molt satisfets amb el resultat: més de 25 llapis i més de 25 escuts, tots fets per estudiants, un èxit. Som pocs els que s’adelantem a per el material, però en som suficients, ho tenim tot molt ben ordenat en un carret de Mercadona, i no ens fa falta molta ajuda. Ens dirigim al punt d’encontre, la rodona del mirador, orgullosos, contents i expectants, esperant que el dia ens siga favorable. Ja hi ha alguns companys esperant-nos, però encara falta molta gent, hi ha professors que fan vaga i ens recolzen les nostres accions, quina sort tenim. Poc a poc la gent va arribant, així que ja nerviosos comencem a repartir el material, un escut i un llapis per estudiant, ràpidament no ens queda cap. Per a gran sorpresa nostra, la televisió autonòmica ha vingut, no l’esperàvem, hem de començar encara que falten assistents. Ens posem en marxa, amb el crit -“Formació!”- tot son rialles, pareixem un batalló, ja estem en posició, els companys esperen la següent ordre, no sé ben bé per què jo m’anime a fer de cap, així que crida –Estudiants!... En Guàrdia!- més rialles, però prenem la formació estàndard, l’escut “protegint-nos” el pit i el llapis sobre ell, com en posició d’atac, pur estil romà. La televisió autonòmica ens està gravant, dubte que ho retrasmitisquen, però ens té igual, la primera manifestació del dia ja ha començat, avancem en formació per el pas de vianants, que ara és en verd, no volem problemes amb la policia, que ja se sap que no tenen un sentit de l’humor molt desenvolupat, la primera volta a la rodona transcorre sense problemes, alguna vegada formem davant del cotxes que esperen a que el semàfor es fique en verd, alguns companys i companyes reparteixen pamflets informatius, però no tots el agafen. Ja hem acabat la primera volta, ara en farem una segona per a repartir els pamflets, ara ens quedem un poc més als semàfors, encara que es fiquen en roig, més estudiants repartint pamflets, un grup dels que ens acompanyaven decideixen, en contra del que acordarem en assemblea, tallar la rodona, no h ha cap problema, nosaltres seguim la nostra, sense suport no tindrà èxit, ens quedem encara molts pamflets, però la gent està cansada de donar volts a la rodona, normal, és un poc depriment, amb una decisió ràpida, decidim anar cap a Blasco Ibañez, ens han comentat que hi ha gent per ahí, com que no tots ens acompanyen, hem de guardar material, plenem el carret amb el material que no anem a utilitzar i ens dirigim cap a facultats, pel camí repartim més pamflets, alguns ens miren amb fàstic, altres agafen el pamflet amb entusiasme. A facultats no hi ha res, però això a nosaltres no ens preocupa, tot i que som pocs tenim ganes de fer-se notar i anem contents cridant consignes amb veu potent. Quina fila fem, un grup d’estudiants “armats” amb llapis gegants i escuts en forma de llibre i cridant com bojos, “radicales violentos” vaja. El camí transcorre sense problemes, tenim una escorta personal de micos vestits de blau que s’ocupen que no ens passe res, som afortunats, no tots gaudeixen d’aquest privilegi.

Estem quasi en Delegació de Govern i hi ha un grup de manifestants que encara estan reunits, ara és la nostra – Formació!- tots en fila, preparats, contents, cansats, divertits, famolencs, però en fila. – Estudiants!... en guàrdia!- avancem, formant cap al grup de manifestants, som pocs, però segur que fa goig vore’ns, avancem a un pas ràpid, però sense córrer i entonant càntics, que després acabem amb un graciós i molt encertat -AU!- els manifestants es riuen, ens aplaudeixen amb ganes, divertits. Son moltes les càmeres que ens fotografien i graven, nosaltres, com si res seguim amb els nostres càntics, però ara més forts que mai, encoratjats per el suport de la gent. Davant de Delegació hi ha una tirallonga de nacionals, anem a formar davant d’ells – No, No, No, No a la privatització!-, - Molta porra i molt poca vergonya!- aquestos son els càntics més repetits, abandonem els nostres companys manifestants per a dirigir-se a la plaça l’ajuntament, la policia que fa guàrdia davant el “Corte Inglés” es posa tensa, clar, veuen els nostres llapis i s’asusten, son armes blanques. Nosaltres no els fem cas, i avancem formant, per Juan de Àustria, és un carrer estret, té un efecte visual més gran, ja estem a la plaça l’ajuntament, però no hi ha ni un ànima, - Què fem?, Fem una mini assemblea?, Val, vinga!- , una vegada estem tots sentats decidim molt ràpidament què farem, anem a la plaça la reina. La nostra escorta personal, es cansa de seguir-nos, els pobres estan cansadets, amb la calor que fa i ells tapats fins al coll, - Tranquilitos, eh, venga id por la acera - ens diu un dels qui ens escorten, - Però si estem tranquils, home relaxat!- ja estem en la Plaça la Verge, i un altra manifestació està entrant pel carrer  de “la casa de los caramelos”, són els nostres companys de Benimaclet, quina casualitat, ens unim a ells, que ara es dirigeixen a Corts, però nosaltres abans d’arribar ens separem, ja estem cansats i per la vesprada tenim més, fem un altra assemblea improvisada, aclarim tot el tema de la vesprada i ens dirigim cap a casa, famolencs i cansats. De camí a casa, més rialles, comentant amb entusiasme tot allò que ens ha passat, compartim sensacions, emocions i dolors.

Part II ( Vesprada)

Després de dinar, i de fer la migdiada corresponent, vaig a pel material que està en casa d’un company, aquesta vegada ens enduem el carret, anem amb tot. La gent poc a poc va arribant al lloc de reunió, som més dels que esperàvem, sempre em sorprèn la participació dels  estudiants del nostre centre, són les 17:30 i és el límit fixat per a esperar als companys, hem quedat a les 18:00 al parterre, en passar pel clínic els nostres escortes personals s’adherixen, sense ells no estàvem complets. Arribem amb temps de sobres al parterre, està ple de nacionals, però ens té igual, sense presses ni por entrem i ens sentem, van arribant altres instituts, tot i que no porten tanta gent com nosaltres, a les 18:30 en mobilitzem, és l’hora d’entrar a la manifestació, volem fer una entrada especial, triomfant, impactant, així que s’aventurem amb una nova formació, la formació 2, la tortuga, ens organitzem, fileres de 5 i al crit de –Tortuga!- ens col·loquem en la posició estipulada, la gent que espera a que ixca la manifestació ens aplaudeix divertida, -Què originals!- . La formació 2 ha tingut l’efecte esperat, però no ens agrada on estem posicionats, entre els sindicats. Per fi hem trobat el lloc perfecte, pot ser estem un poc lluny de l’inici però no tenim pressa, mentres esperem a que la manifestació avance, anem practicant les nostres formacions, tots els assistents ens miren divertits, més fotografies i més elogis, quin triomf! La espera és fa llarga, en som moltíssims, ja duem dues hores esperant i encara no ens hem mogut del lloc, i ja estem un poc cansats, els companys proposen fer una tortuga i avançar sense contemplacions, però no és correcte. Per fi avancem! Hi ha tanta quantitat de gent que avançar és quasi impossible, però amb les nostres formacions ens fem un lloc. Al carrer Colón, tenim més espai i la manifestació ja avança sense problemes, ara podem lluir de formacions. Estem enfront el “Corte Inglés” i està ple de “micos” blaus, quasi amb sincronia tots els manifestants que formen el “batalló estudiantil” em demanen formar davant d’ells, com negar-se? Tota la manifestació ens recolza, és una formació brutal, tots criden amb nosaltres – Aquestes són les nostres armes!- o – Els estudiants no som mercaderia!-, la atenció és màxima, més càmeres de vídeo i de fotos, més aplaudiments, més rialles. Ens tornem a afegir a la manifestació, amb gran esforç, som molts. Alguns del manifestants venen a felicitar-nos – La millor manifestació que he vist en molt de temps!! Enhorabona! Sou molt originals!- més orgullosos no podem estar. Ja quasi hem arribat  al final del recorregut, però la gent ja està cansada així que arrepleguem el material. I anem cap a casa. En el camí de tornada, comentem idees per a les pròximes manifestacions, moltes d’elles utòpiques, altres sense sentit, però totes divertides.

Avui ha estat un dia molt actiu, un gran dia diríem.

Symbad

Posted in: Documents