LEGALITZACIÓ: EL REFERÈNDUM

En primer lloc, lamente desil•lusionar-vos, la foto sols era un esquer (cebo, per als castellanomaterns) per captar la vostra atenció. Les següents línies no tracten de les substàncies psicotròpiques que alguns voldrien empassar-se amb la llei en la mà per oblidar les misèries quotidianes i els problemes sense solució visible.

Tot això pot arribar a ser molt temptador, però alguns somiatruites encara pensen(o pensem) que existeixen assumptes que demanen veritable urgència i prioritat. No descarte que siga cosa del meu inconformisme particular, però en cada assemblea m’envaeix un sentiment d’incomoditat perquè em fa l’efecte que ens queda un munt de coses a millorar. Símptomes de malaltia, recordeu?

Per il•lustrar les meues paraules, posaré un exemple. Avui, quan ha arribat el moment de juntar els grups, els companys de lleis s’han quedat mirant-se les cares, sense res a tractar, i finalment, han abandonat la sala d’actes. De vegades em sap greu ficar-me en to implacable, però ja ho havia observat des de fa un temps i ningú s’ha preocupat. Aquest grup em sembla fonamental, necessitem un coneixement mínim de la legalitat per realitzar les accions, ja que qualsevol dia ens poden multar o pegar en una manifestació.

Aleshores, què ha de fer la gent de lleis? Una recerca dels drets per posar-la en comú a l’hora de decidir les accions. Quina és la realitat? El grup de lleis no fa res(i tant de bo m’equivoque.)

Pot ser és que no saben per on començar. Per si aquest fóra el cas, des d’açí llance una proposta:


La legalització del Nucli és un assumpte pendent. Per prende una decisió, hem de conèixer pros i contres. És convenient o no? Per què?


D’altra banda, crec que gastarem els diners de l’AMPA en una estatua d’or de “Symbad”(no facilitaré noms a la policia). O millor encara, li escriurem una Oda!

Va, seriosament. Tenim la sort de tindre un company tan responsable i compromès, però això no significa que hem de d’explotar-lo i dependre exclusivament d’ell. Autosuficiència, per favor, que avui, com sempre, sols ha parlat ell en l’assemblea, mentre els altres(jo inclós) seiem a les cadires.

Respecte a les coses que no s’elegixen, una d’elles és el naixement d’un moviment estudiantil en resposta a l’atac del capital i els seus instruments. A mi, com a molts companys, m’ha tocat viure aquest moment ple de goig mentre curse Segon de Batxiller.

Quin és el màxim inconvenient d’aquest fet? Pensareu que és la falta de temps per col•laborar-hi, perquè aquest curs requereix un esforç especial. Ben pensat! Tanmateix, això són excuses de mal pagador. L’única putada és saber que l’any vinent no estarem a l’institut, per tant, ja no presenciarem l’evolució del Nucli i ja no participarem de l’intercanvi d’idees i la gestació de la consciència social.

O es que pensàveu que açò sols anava de protestar?

Per a tots: PARTICIPACIÓ! Ara tenim l’oportunitat
de forjar una cosa gran. D’ací uns anys o, per a alguns, uns mesos, la nostra vinculació quedarà reduïda a poc o res. Esteu disposats a deixar-ho passar com si res? Animeu-vos, ÉS GRATIS.

Posted in: Documents, Grup de lleis