dissabte, 3 de març del 2012

ESQUEMA ORIENTATIU




Davant l'allau d'esdeveniments de les últimes setmanes, em vaig fer una pregunta.
Què necessitem? No cal dir que les ganes no ens falten. Aleshores, com canalitzar aquest cúmul de ràbia i la il·lusió de l'inici dels projectes?

M'he interessat per les estructures que podem emprar amb la finalitat de cimentar un nucli flexible i alhora fort, la qual cosa li proporcionarà contïnuitat per arribar a futures generacions.

Llavors, en la meua recerca vaig trobar un video del 15-M a propòsit de l'organització de les distintes comissions i ara l'he ressumit en aquest esquema d'una manera prou sintetitzada i simple.

Ben pensat, som afortunats. Altres instituts ens han calificat com els millors organitzats(i això ja és dir). Tanmateix, em sembla un punt a desenvolupar per la seua relació amb els objectius i el futur.

L'esquema: És de caràcter orientatiu. Tracta una sèrie de reflexions que pareixen una mica òbvies, però que poden ser interessants de plantejar, tant a títol individual com a nivell col·lectiu.


1)Definició. Aquest inici és per situar-se. 
Què és el nucli? Què significa pertanyer a ell? 
Quina repercussió té en l'ambient(centre<barri<societat)? 
Per què ha sorgit la necessitat d'organitzar-se?
I ara què? Quin futur ens espera com a grup? 

També coses com.. Què es una "comissió"(grup)?
Quines funcions ha de cobrir? Què han d'aportar al nucli? 
Com es relacionen entre elles?

L'associació encara es jove per donar resposta a tant d'interrogatori, però és important posar en comú els diversos punts de vista. Pot ser, en un futur, es puga redactar un Estatut o un Manifest. 

2)La visió. És normal que s'aprope a la utopia. No obstant, al cap i a la fi, és el motor que ens impulsa a donar valor a les coses. La veu dintre el cap que et murmura: “lluita, les coses han de canviar.” Hem de saber que la visió no depén exclusivament de nosaltres. Per això, hem de seguir fins i tot quan tot sembla estar perdut. 

3)La missió. Aquesta sí és realista amb l’entorn. És allò que està al nostre abast, dia a dia. Les petites peces que desemboquen en la transformació de la realitat. Objectius palpables.

4)Acció. La materalització de les propostes. S’han de planificar per evitar la improvisació i assegurar el compromís. La planificació es basarà en experiències similars anteriors, possibles conseqüències, recursos, etc. 

Després de l’execució, es fonamental analitzar l'acció que s’ha dut a terme. Per què? Per millorar i aprendre dels errors. Es converteix en un cícle amb les sugerències per a pròximes accions. 


Bé, això és tot. Ara sols queda cavil•lar els principis esmentats i gaudir la revolta com es mereix. Salut i força al canut!

3 comentarios:

  1. Está bien el esquema.
    Podrías añadir en la entrada el vídeo del 15M.

    Martín.

    ResponElimina
  2. fa falta que llixquen açò els qui no saben que pretenem, que després pasa el que pasa

    ResponElimina

 
Design by Free WordPress Themes | Bloggerized by Lasantha - Premium Blogger Themes | Best Web Hosting Coupons