10 anys

10 anys.

Els primers raigs de sol cauen sobre València, els més matiners es desperten, el sol avui té un color diferent, els qui estan desperts, en adonar-se’n comencen a despertar als altres i miren, expectants  com han canviat els companys, ahir no eren així pensen, però continuen despertant als més dormilegues, altres per molt que els intentes despertar no ho fan, estan immersos en un son únic i perfecte. Cada vegada hi ha més gent al carrer, amb els seus pijames i les seves cares de son, miren on miren tot està canviat, què ha passat? On som? La confusió és general, comencen a organitzar-se volen saber que ha passat, poc a poc van canviant-se els pijames per roba més adequada. Un dels matiners, pregunta: “quin dia és hui?”, la gent no sap que contestar, uns diuen dimarts, altres dimecres, inclús hi ha gent que diu que diumenge. Comparant informació s’adonen que han estat dormint durant més de 10 anys. Com pot ser això? Per què hem despertat? Com? Tot i que encara hi han molts interrogants les coses comencen a agafar un cert sentit, encara són a València, però a una València estranya, durant els deu anys de son s’han fet molts canvis, clar nosaltres no hi érem, estàvem dormint com la gran majoria de la ciutat i alguns “intel·ligents” han aprofitat per a construir una ciutat al seu gust, blava. Els canvis que s’han fet son molts i molt greus, no hi ha educació pública,  tampoc hi ha sanitat pública, estan prohibides les relacions homosexuals, per a eixir al carrer és imprescindible dur una peça de roba blava, la policia té carta blanca per a fer el que vullga, les pallisses són habituals. Els ciutadans més vells ja els sembla haver viscut alguna cosa pareguda... Tots aquells que han despertat estan enfadats, no s’ha contat amb ells, volen dir la seva, com tots, és un rebombori. Poc a poc comencen a organitzar-se i al carrer sempre hi ha gent manifestant-se alguns encara no s’han llevat el pijama, encara hi ha gent que dorm. Cadascú té idees diferents, però tots tenen una cosa en comú, volen recuperar els drets que tenien abans de dormir durant 10 anys. Tot i que són moltes persones, no poden fer res, València està condemnada, durant els 10 anys de somnis i malsons s’han assegurat el control absolut. Només poden lamentar haver dormit durant tant de temps.

Symbad

Perquè no ens pase el mateix no hem de deixar de moure’s, organitzar-se i lluitar! No permetrem que prengen les decisions per nosaltres, nosaltres també tenim dret! 

Posted in: Documents